Serra de Bèrnia

L'Ombria de Bèrnia, terme municipal de Benissa, una parcel·la enclavada en un paratge que reunix elements florísticos de gran importància.

Este espai natural s'emplaça en la Serra de Bèrnia i Ferrer, un conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades pel seu agrest paisatge. Situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena i Callosa d'En Sàrria, forma un sistema individualitzat d'elevat valor paisatgístic i ambiental. El denominat per l'administració pública Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, comprén una extensió de 2.843 hectàrees en els termes municipals de Xaló i Besissa; és en esta última localitat on es troba les parcel·les adquirides per Fundem.

Descripció

La tancada barrera de la Serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i afonada en el mar en el seu extrem oriental per les trencants del Morro de Toix, es dreça sobre les dos Marines com divisòria natural. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 metres, que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 metres sobre el nivell del mar.

La gran altitud que aconseguixen estes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i proximitat al mar són els principals factors que contribuïxen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els que s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren estes muntanyes és el fet de que la zona haja sigut inclosa entre els Llocs d'Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana.

La presència humana en la Serra de Bèrnia i Ferrer es remunta a temps remots. L'interior muntanyós de les Marines va ser un dels més nodrits enclavaments del poblament musulmà valencià. Com a exemples de la riquesa patrimonial de l'espai natural, producte de l'assentament de les diverses civilitzacions, poden mencionar-se el Fort de Bèrnia, obra de l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli, un castell-fortalesa de sentinella ubicat en les vessants meridionals de la Serra de Bèrnia, sobre unes terrasses a 850 metres d'elevació. També pot citar-se la Torre de Bèrnia, en la cima de la muntanya, que data del segle XIII. Més recents, encara que d'elevat valor etnològic, són les masies, corrals i abancalamientos de pedra, relacionades amb l'explotació agrícola en les zones menys abruptes de l'espai i elements rellevants del peculiar paisatge de muntanya que caracteritza l'àrea.

En definitiva, es tracta d'un espai en què confluïxen unes característiques ambientals i geomorfològiques singulars, amb una prolongada història d'ocupació humana, la qual cosa ha donat lloc en última instància a ambients nous i diversos d'una importància excepcional en el context territorial valencià.

Es diu que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria.

Dades cadastrals:

Partida: D. Escritura: Valor € Superfície Pol: Parcel.la: Referència Cadastral
Umbría de Bérnia 29/06/2008 16.000 € 13.789 m2 52 506 03041A052005060000J1
Umbría de Bérnia 29/06/2008 6.800 € 5.599 m2 52 147 3041A052004170000JM

 

Ubicació:

Fundem - Fundación Enrique Montoliu
Copyright © 1996-2014 Fundem